Íngrid Baraut Múrria

Planificació turística de destinacions urbanes

Estudi d'una ciutat

Amsterdam

Infograma | Nodes | Storyboard | Gestió I | Gestió II | Propostes | Descarregar docs

Botiga amb il·luminació càlida i amb decoració nadalenca. Una noia impacient, espera que el client que té al davant acabi. El client compra l'últim Turró Suchard. A la noia se li desenganxa i se li escapa la seva pròpia ombra. Aquí es presenta el concepte clau de l'anunci: la separació de l'ombra de la noia és una metàfora de la pèrdua d'identitat, no pot existir l'una sense l'altra; persona i ombra són dos elements inseparables.
La noia sorpresa i alhora angoixada surt disparada darrera l'ombra.

La noia veu de lluny l'ombra i la comença a perseguir. Passa per davant les lletres "Iamsterdam" situades davant el Rijksmueum. De totes maneres, només podem llegir "sterdam", falten lletres. De fons es veu el Rijksmuseum, el node estrella d'Amsterdam. El Rijksmuseum és, juntament amb els canals i el Museu Van Gogh, un dels punts turístics més importants de la ciutat. És el museu més gran dels Països Baixos i és conegut per la seva excepcional col·lecció de pintura holandesa dels segles XV al XVII i, especialment, per les obres de Rembrandt, Vermeer i Frans Hals. El museu s'ha convertit en un temple de la pintura holandesa.
Avui en dia, no es pot imaginar Amsterdam sense pensar en el Rijksmuseum, és una espai que identifica la ciutat. Per respondre a la venda d'un producte de temporada, l'exterior del Museu Nacional i les lletres de promoció de la ciutat (com veurem més endavant) són ideals per transmetre la idea de conceptes que en l'imaginari col·lectiu són inseparables. Cal destacar que la situació de les lletres de promoció turística d'Amsterdam no és aleatòria: estan en el lloc precís per construir la targeta de presentació física i real de la ciutat.

La protagonista continua corrent, veu com l'ombra entra al Museu Van Gogh i la segueix.

L'ombra passa per davant un autoretrat de Van Gogh. Els colors de la pintura rellisquen de la tela i degoten al terra del museu; l'autoretrat es veu en blanc i negre. Es podria jugar amb més obres de l'autor: veure un pla general de la sala amb varis quadres perdent els colors i després un pla detall per tal de no deixar cap dubte sobre qui és l'autor de les obres. El Museu Van Gogh conté la col·lecció més extensa de Vincent van Gogh així com un gran nombre d'obres d'artistes del segle XIX. A cap altre lloc del món es poden veure tantes pintures de Van Gogh en un sol espai.
Aquest museu és emblemàtic per la popularitat de l'artista, un pioner de l'expressionisme. L'edifici, tot i tenir la seva importància arquitectònica, no és reconegut per la gran majoria de visitants, no forma part de l'imaginari col·lectiu. El símbol és Van Gogh. Un pintor fàcilment identificable per un públic molt ampli. Sobretot és conegut pel contrast de colors, per la tècnica de contraposar els colors bàsics (groc, vermell i blau). Per aquest motiu, l'elecció d'aquest element és essencial per continuar amb el leitmotiv de l'anunci: el joc de la dualitat colors-artista funciona a la perfecció en la conformació de la idea "no seria el mateix", ja que l'obra de Van Gogh és impensable en blanc i negre.

La noia continua perseguint l'ombra al llarg del canal més llarg i més modest de la ciutat fins arribar a la Casa d'Anna Frank. El canal és buit de bots i les cases són totes iguals, cegues, sense decoració, sense pilastres, amb frontons quadrats i sense pinyons de coll. Prinsengracht, també anomenat el Canal del Príncep, probablement és el menys ric dels il·lustres canals d'Amsterdam, però els múltiples tallers antics, magatzems, esglésies i les nombroses cases flotants el converteixen en el més atractiu. En aquest canal no hi ha residències molt sumptuoses, però en el seu recorregut es troben algunes de les atraccions més interessants d'Amsterdam.
En el recorregut, la noia passa per davant on hi hauria el Museu de les Cases flotants (Woonbootmuseum), ara desert. L'absència de bots amarrats i la uniformitat de les cases transmeten la sensació que falta alguna cosa; falta vida i el trets distintius del canal. Els canals d'Amsterdam són espais semiològics. Les seves característiques responen al cànon esperat, a la imatge que els visitants s'han creat a priori de la ciutat i que esperen retrobar en el destí. La força de la seva iconografia s'ha 'integrat en l'imaginari col·lectiu i resulta difícil pensar en Amsterdam sense canals i amb cases de façanes idèntiques i cegues. Abans d'arribar a la Casa d'Anna Frank, la noia passa per la Plaça Westermarkt, on veiem la Westerkerk dominant la plaça i l'estàtua en honor a Anna Frank. Aquesta imatge ajuda a situar l'espectador i anticipa el pròxim element a identificar.

La càmera segueix la noia pel pas secret de la casa per accedir a la part de darrera on es troben les habitacions dels clandestins. S'identifica el node a partir de les fotografies que Anna Frank va penjar a les parets. Seguidament, un primer pla del diari ens descobreix que les pàgines són en blanc.
Aquesta casa museu atrau un gran nombre de visitants i s'ha convertit en un monument a les víctimes de la II Gerra Mundial.
Quan es diu el nom d'Anna Frank immediatament s'associa l'adolescent amb el diari íntim que va escriure mentre s'amagava amb la seva família. A través del seus escrits, Anna Frank ha esdevingut una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra i han donat a conèixer la seva història a nivell internacional, consolidant-la com un dels símbols de l'holocaust i, més generalment, com el símbol de la persecució. Anna Frank avui és una icona influent que ha estat potenciada, els últims anys, per l'aparició d'una nova tipologia de turisme cultural, el "turisme negre".
Diari i Anna Frank són dos conceptes que van junts. Aquesta arrelada dualitat ajuda de nou a reforçar la metàfora de la pèrdua d'identitat: el diari no es pot separar de la persona i l'escriptura no es pot separar del llibre.

Continuem la persecució de l'ombra a l'exterior. La noia travessa Leliegracht i corre per Herengracht. El canal és buit de bots i les cases són totes iguals, cegues, sense decoració, sense pilastres, amb frontons quadrats, sense pinyons de pendent recta o escalonats...
Herengracht, també conegut com el Canal dels Senyors, és el canal de la rica burgesia del Segle d'Or i en ell s'hi troben les cases més elegants, luxoses i grans d'Amsterdam. Per finançar la construcció dels canals es va atreure l'interès dels més rics: a canvi de la inversió se'ls ofereixen les parcel·les més grans de la ciutat.
L'absència de barques i la uniformitat de les cases, com en el Prinsengracht, evoquen la sensació de pèrdua d'identitat. Aquest canal respon també a la imatge que s'espera rebre de la ciutat. La iconografia de les cases, els bots, els ponts de pedra, etc. crea un espai presoner de la seva pròpia imatge i, per tant, l'espectador percep que el que veu no és Amsterdam.

La noia arriba a Centraal Station, la qual es troba al centre d'Amsterdam. La plaça està deserta i sense il·luminació nadalenca. No veu l'ombra, però una botiga amb l'aparador plena de Turrons Suchard atreu la seva atenció.
Per regla general, la majoria de turistes que arriben a Amsterdam passen, abans o després, per Centraal Station. Si s'arriba a l'aeroport de Shipol el més normal és que s'agafi un tren fins a aquesta estació. Si s'utilitza el metro sempre s'acaba a Centraal Station ja que els nombrosos canals de la ciutat limiten bastant les línies de metro. I si es vol anar fora d'Amsterdam també és la principal terminal d'autobusos i tramvies. Per tant, l'estació està en la zona que tot turista acabarà visitant. Per aquest motiu, la plaça de l'estació és una icona d'Amsterdam que ja forma part de l'imaginari col·lectiu, és un node que serveix per vendre la idea de "producte de sempre".

La noia entra a la botiga i compra un Turró Suchard i surt altre cop a la plaça de l'estació central.

Primer pla de la noia amb el Turró i després un pla general de la plaça. La plaça s'il·lumina amb llums nadalenques i s'omple de gent i bicicletes. Les altres persones que passen per la plaça van amb maletes i amb Turrons Suchard. Les maletes porten el missatge de "tornar a casa per Nadal".
Amsterdam és famosa per l'enorme quantitat de bicicletes i és el centre mundial de la cultura de la bicicleta. Gairebé tots els carrers principals tenen vies per ciclistes i es pot deixar la bicicleta en qualsevol lloc. Segurament, és la ciutat del món on aquest transport és el més utilitzat (hi ha més de 7 milions de bicicletes). Per tant, la bicicleta forma part de la iconografia que defineix l'espai semiològic d'Amsterdam. No ens podem imaginar Amsterdam sense bicicletes, fet que ens reforça el missatge de l'anunci: no es pot entendre Amsterdam sense bicicletes; no es pot entendre el Nadal sense el Turró Suchard.

Els colors retornen a l'autoretrat de Van Gogh.
Els canals s'omplen de cases flotants i les cases es dibuixen amb el tret que les caracteritza (frontó triangular rematat per pinyó agut, finestres, decoració, colors...). Els canals són transitats per gent i bicicletes.
El diari d'Anna Frank s'escriu.
Una bicicleta passa per davant les lletres "Iamsterdam" situades al Rijksmuseum. Ara es pot llegir l'eslògan sencer de la ciutat. El joc de les lletres reforça la idea que es vol transmetre: "sense jo no existeix Amsterdam" i per tant el Rijksmuseum tampoc.

La noia està al centre de la plaça. L'ombra se li enganxa i ella somriu. Primer pla d'ella amb el Turró. Eslògan de l'anunci: "sense Turrons Suchard el Nadal no seria Nadal".
S'escullen nodes i espais semiològics àmpliament reconeguts per transmetre la idea del "producte de sempre" i per facilitar la relació de conceptes inseparables, que un element no pot existir sense un altre. Es parteix d'un imaginari consolidat per fer arribar un missatge clar: el Nadal no seria el mateix sense el Turró Suchard; a partir del missatge de la ciutat: Amsterdam no seria Amsterdam sense els seus nodes, sense els seus símbols ni els elements essencials que defineixen els espais semiològics de la ciutat.