Íngrid Baraut Múrria

Planificació turística de destinacions urbanes

Estudi d'una ciutat

Amsterdam

Infograma | Nodes | Storyboard | Gestió I | Gestió II | Propostes | Descarregar docs

Si partim de la hipòtesi que aquesta jerarquia es basa en un estudi precís de mesura de valors dels nodes d'Amsterdam a través d'indicadors sintètics vàlids, podríem afirmar que el Rijksmuseum és el node estrella. Existeix una gran diferència de puntuació entre ell i els altres i, per tant, és el node amb més bona reputació. El seu gran competidor és el Museu Van Gogh, al qual els propis turistes li atorguen més valor a les xarxes socials.

Els tres primers nodes es construeixen a partir d'estratègies de promoció de la pròpia localitat amb el suport d'agents externs (guia) i defineixen el ritual turístic, condicionant la presa de decisions dels visitants. Són visites imprescindibles. Si no has anat al Museu Nacional, al Museu Van Gogh i no has vist les cases del Canal dels Senyors, no has vist Amsterdam. Sembla que els visitants interioritzen aquest codi (o se senten satisfets d'aquestes visites) i confirmen la jerarquia d'aquests nodes posant-los en valor a les xarxes socials, fet que consolida la importància d'aquests nodes.

Els canals són nodes i a la vegada espais semiològics. Són espais presoners de la imatge que projecten. Responen al cànon esperat, a la imatge que els visitants s'han creat a priori i que esperen retrobar en el destí. La gran quantitat de fotografies a flickr ajuda a construir aquest espai com la representació de la ciutat. Les imatges dels canals s'integren en l'imaginari col·lectiu.

El Palau Reial, Koninklij Paleis, sembla que respon al tipus de node que per la seva pròpia potència no necessita marcadors. La seva presència evoca una gran valor simbòlic i el visitant el rep com un node important.

La Casa d'Anna Frank pren valor a través del web oficial i les xarxes socials. Segurament és el resultat de la potenciació els últims anys d'una nova tipologia de turisme: el "turisme negre" (la guia avaluada és del 2002).

L'Artis i, amb menys evidència, el Nemo pugen en la jerarquia sobretot per les xarxes socials. Si tenim en compte que són nodes destinats a un públic familiar podríem atribuir que el gran nombre de fotografies es deu a la presència de nens. La compulsivitat dels pares a fotografiar tots els moments vitals dels seus fills fa créixer la popularitat d'aquests nodes.

El Barri Vermell s'imposa en l'imaginari col·lectiu a través dels propis turistes. A part del valor estètic que pugui tenir, les fotografies dels turistes el presenten com un espai que resumeix l'essència del "back" d'Amsterdam i, en canvi, oficialment és un node que no es promou i que, fins i tot, es descriu com a perillós.